I seguim... els últims 2 mesos

Durant aquest mes de març i abril hem seguit quedant. Cada cop ho fem amb més de gust i confiança.

En Vàlter no s'està de preguntar-me tot allò que li ve de gust i jo, de contestar-li o preguntar-li allò que em passa pel cap.. Com si, ja per fi ens coneguéssim de tota la vida.
En Vàlter cada cop es mostra més com és: una persona entranyable i carinyosa.

Durant aquests mesos hem anat al cinema, ja que a en Vàlter li agrada molt (sobretot el que pot menjar: "Fanta", crispetes, llaminadures,...). Vam anar a Mataró, ja que allà fan pel•lícules en 3D, però resulta, que Avatar, que era la que anàvem a veure en Vàlter ja l'havia vist, així que vam decidir anar a veure "El rompedientes", va estar molt bé i ens vam riure molt.

També, en aquests mesos hem donat algun passeig, i hem vist, en botigues allò que més li agrada a en Vàlter: els SKATES, vam estar parlant de les aficions i què podríem fer amb l'skate. Així que, com li agraden tant, vaig decidir trucar-lo, per quedar, i anar a un parc molt gran i divertit que hi ha a Malgrat de Mar : Parc Francesc Macià. En aquest parc hi ha un munt d'activitats per fer: tobogans d'aventures, "atraccions" musicals, gronxadors (diferents als habituals), una pista de futbol, de bàdminton, taules de ping pom... i sobretot........ PISTA DE SKATE!

Els dos dies que hi hem anat a aquest parc en Vàlter ha dut a un amic i, els dos nens, han jugat amb gent que s'hi trobaven per allà: és un bon lloc on fer amistats! Els cops que hi hem anat ha estat divertit, perquè a més de passar-s'ho genial hem fet petits picnics (per esmorzar). Hem parlat i, posteriorment, hem pensat de quedar amb tots els rossinyols per anar-hi tots junts, ja que setmanes anteriors vam fer una quedada els mentors i mentorats i ens ho vam passar molt bé, sobretot els nens!!

Vam quedar a Blanes una tarda que es va organitzar tot un seguit d’ajudes per Haití. Al principi en Vàlter estava una mica tallat i no volia jugar, només em parlava a mi i semblava que no volia saber res dels altres, però poc a poc va agafar confiança i es va adonar que s’ho podia passar d’allò més bé, fins el punt de no voler marxar!

Com ja tothom sap, la pel•lícula : Como entrenar a mi dragón s’ha fet molt coneguda. Per aquest motiu vam pensar anar a veure-la un dia i, justament al pagar l’entrada ens vam trobar amb dos rossinyols, així que els vam esperar i vam anar a veure tots quatre la pel•lícula. Els nens semblaven molt contents, i és que la pel•lícula i la companyia ho feien possible.

Eps! Ja tornem a ser aquí!

Tot i que una mica tard... tornem a comentar al blog!

Primer de tot cal dir que si el mes passat va ser una mica esbojerrat aquest també ho ha estat.

Abans de res he de dir que un dels caps de setmana vaig estar malalta: amb la varicel·la.

Si ja sé el que estareu pensant: amb la meva edat i la varicel·la... és estrany, però és el què passa quan estàs molta estona amb nens petits! En fin... ara puc dir que ja l'he passada de debò!!

El cap de setmana següent va ser quan havia d'estudiar per exàmens, ja que entre setmana vaig bastant atavalada!
Així que només en queden dos caps de setmana.

Per recuperar temps, vaig pensar que seria millor passar més estones els caps de setmana pròxims amb en Vàlter, ja que feia dies que no el veia i em sabia greu.
Tot i així hem parlat per telèfon.

El cap de setmana que per fi ens hem trobat, com que encara no teníem medis econòmics "per veure món", vam decidir venir a casa meva per fer uns deures de matemàtiques que en Vàlter no entenia i ho havia d'entendre ja que se li acostava l'exàmen.
El fet d'estudiar va durar poc, ja que les ganes de jugar a la Wii eren molt més fortes que les ganes d'estudiar!

Així que, primerament, vam fer xocolata calenta per esmorzar, vora les nou del matí, per agafar forces, ja que estudiar amb l'estómac buit... no ens acava de convèncer a cap dels dos.

Després de la petita estona d'estudi (tot i que profitosa perquè he trucat avui a en Vàlter per veure com estava i m'ha dit que a tret un 9.2!!!!!!!!) ens vam posar a jugar a jocs de la Wii: el Mario Car (s'ha de dir que els dos erem una mica patates), la Wii Fit (per posar-nos en forma, ja que es nota la xocolata a la panxa), i un joc de conills, divertit però "els rabbits", que així es deien els conills eren una mica ganàpies.
Quan vaig mirar el rellotge era tard i li vaig dir a en Vàlter que millor que el tornés a casa, que si nó la seva mare li faria les maletes i encara me l'hauria de quedar a casa a viure (de broma és clar) i és que ja passaven les 14h i el nen estava sense dinar: sort que no dinava d'hora!

L'últim cop vam quedar per fer alguna volteta. També va venir a casa: vam treure el gos (durant una bona estona, perquè en Vàlter està súper enamorat del meu gos!), vam fer un bon esmorzar i es va quedar a dinar. Vam anar a encarregar un pollastre a l'ast, ja que em va dir que li agradava, tot i que a l'hora de menjar no el veia del tot convençut! Això si, es va endur un premi de casa: un ou kinder! No se li va pas oblidar no!

Bé, ara que tenim els medis econòmics suficients l'he trucat per telèfon per tal de veure com li aniria per quedar aquest cap de setmana per anar a veure la recent i famosa pel·lícula "Avatar" a uns cinemes de Mataró que la fan en 3D: pot ser molt emocionant!
Ah! i com no pot ser d'altre manera aprofitarem per esmorzar! Com nooo!!

També hem dit tots els rossinyols de quedar junts, i també he pensat anar un dia a Barcelona a fer de bons turistes!

Fins un altre!

Les nostres noves trobades

Les trobades aquest últim mes s'han produit amb més enrenou.

Aquest fet es deu a diferents factors i és que, en aquest mes, hi havia les festes de Nadal!

Aquell cap de setmana no ens vam trobar, ja que entre dinars, sopars i familiars, tot plegat era un embolic.

Els altres caps de setmana, en Vàlter i jo ens hem hagut d'adaptar una mica al baix pressupost que en aquests moments tenim i, per això, hem anat a fer una mica de "patinatge sobre gel". Ho escric entre cometes perquè en realitat la pista de gel en tenia ben poc: el terra era marbre, però bé, l'efecte era pràcticament el mateix.
Després, vam anar a berenar un bikini(que en Vàlter és adicte!) per recuperar forçes, ja que ens vam cansar una mica (bé, més ben dit, en Vàlter estava una mica cansat i jo no aguantava més aquelles botes que apretaven i em feien mal a la punta del dit gros del peu dret!).

Un dels altres dies vam entrar a unes botigues de joguines i unes altres on hi havia molta més varietat, sobretot per gent gran (mentre feiem un petit passeig) per mirar regals de Nadal: ens vam limitar a veure cosetes d'aquest tipus i a parlar. Vam pensar de trucar-nos un altre dia per quedar i fer les compers de Nadal junts però un divendres que vaig trucar el telèfon no donava senyal i és que s'estaven canviant de companyia...

L'últim cap de setmana que hem quedat vaig decidir portar a en Vàlter a Barcelona. Vam anar amb els meus pares i amb el meu germà, el qual jugava un partit de futbol. Vaig pensar que seria una bona oportunitat per portar a en Vàlter a veure futbol i els camps (i que així conegués què és el que acostumo a fer els caps de setmana) ja que es tracta de la ciutat esportiva del Barça i sempre fa gràcia veure les instal·lacions. En Vàlter em sembla que quan millor s'ho va passar no va ser mirant els camps i les instal·lacions, sinó que va ser quan escoltava els pares dels jugadors (sobretot els meus) cridar: va riure bastant de la situació!

I bé, per ara.... fins aquí puc explicar!

Per cert, en Vàlter i jo tenim fotos del patinatge i de la ciutat esportiva del Barça, però en aquests moments no les podem penjar. Quan poguem les penjarem!!

Seguim amb les trobades!

En Valter i jo seguim quedant cada cap de setmana.

Alguns dies em decidit anar al cinema, altres a fer unes bitlles, a sopar, a esmorzar, a donar un passeig,...

La veritat es que ens està anant molt bé, tot i que en Valter és molt espavilat i sempre surt amb els amics pel poble, així que tot allò que li vull ensenyar ja ho coneix.

Hem dit d'anar algun dia al cinema Imax, de Barcelona però volem preguntar-hi als altres mentors de Blanes (o de la resta de llocs si volen) per anar-hi.

També hem parlat per anar a una pista que hi ha a prop de Blanes, a Santa Susanna per patinar sobre gel, perquè aquestes coses són les que veritablement li agraden a en Valter. Així doncs, intentarem fer totes aquestes coses, encara que tenim molts dies i moltes coses per fer.

També hem dit de quedar-nos a estudiar quan li faci falta i de portar-lo algun dia al Camp Nou per tal que visqui noves sensacions.

Hem pensat a més a més, a anar algun dia pel matí a algun gimnàs on hi hagi piscina, ja que en Valter no sap nedar i en vol aprendre. Per què no aprofitar aquesta oportunitat?

De moment, ens estem ensortint prou bé!

Esperem seguir així!

El dia de trobada

Ahir, dissabte 14 de novembre de 2009 va ser el primer cop que en Walter i jo ens vam veure.

Vam quedar a un espai lúdic de Blanes per tal de posar cara als nostres noms.

La mare d'en Walter, la Noemia, també va venir ja que no ens coneixiem i voliem establir els primers contactes, sobretot per saber què fariem, com és en Walter i tots aquests aspectes que et precupen quan has de deixar al teu fill amb una persona que no coneixes de res...

Així doncs, després d'haver parlat una bona estona amb mare i fill hem decidit, entre tots, trobar-nos per primer cop dissabte que bé: dia 21 de novembre.

Des d'aquest bloc tothom pot seguir aquesta experiència per tal d'apuntar-s'hi en el projecte quan es torni a dur a terme...

Les primeres sensacions:

fantàstiques!